RUTA POLÍTICAEl Paral·lel, termòmetre polític i social

Durada a peu:
40 minuts
Des de la seva fundació i fins a la fi de la Guerra Civil, el Paral·lel va ser un laboratori d’assaig per les noves formes de fer política. L’avinguda fou punt de reunió de sindicalistes, va acollir mítings, banquets i combats dialèctics en sales teatrals; es va omplir de cartells polítics, va ser l’espai de manifestació de les vagues més importants i testimoni de la repressió militar. Aquest itinerari és un passeig per alguns dels escenaris claus del Paral·lel polític.
Fes la ruta a peuDescarrega’t el PDF

Punts del recorregut

  • 1 «A la guerra, el Paralelo agradecido»La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

    Sou al punt inicial de la ruta política. Si mireu cap al mar, us trobareu amb el port de Barcelona, canal d’entrada i de sortida d’ingressos a la ciutat, especialment durant la Primera Guerra Mundial. La Guerra Gran va suposar un boom econòmic per a l’avinguda. La neutralitat espanyola va situar la indústria i el camp català com a grans subministradors dels països en conflicte. Bona part dels beneficis obtinguts de la guerra acabaven invertits en espectacles, prostitució, drogues i joc. El 1914 el Paral·lel va viure en l’abundància i es convertí en una de les més importants avingudes de locals d’espectacles d’Europa. En aquest moment d’esplendor va néixer la dita: «A la guerra, el Paralelo agradecido».

    • Carrer del Marquès del Duero, c. 1910
  • 2 El Paral·lel, testimoni de la lluita obreraVaga de La Canadenca (1919)

    Al costat del Teatre Apolo es troba una construcció arquitectònica emblemàtica del Paral·lel: les Tres Xemeneies de l’antiga fàbrica d’electricitat La Canadenca. El que molta gent no sap és que aquestes tres xemeneies també són el símbol de la lluita obrera i política a Barcelona i l’escenari d’una de les vagues de treballadors més llarga i conflictiva que s’ha esdevingut a la ciutat. Foren els obrers de La Canadenca els primers a organitzar, l’any 1919, una aturada, a la qual es van afegir treballadors d’altres sectors. Els serveis públics es van acabar col·lapsant i es va declarar l’estat de guerra. Més de 3.000 obrers van ser empresonats. La mediació d’un dels líders de la CNT, Salvador Seguí, el Noi de Sucre, va fer possible l’acceptació de la jornada laboral de 8 hores i un augment de sou als treballadors de La Canadenca. Tot i això, la conflictivitat no es va aturar: l’estat de guerra es va mantenir fins a l’estiu del 1919 i més de 15.000 obrers van ser empresonats. El Paral·lel fou escenari i testimoni de tots aquests esdeveniments que han marcat la història dels barcelonins.

    • Central tèrmica La Canadenca amb el Cafè Apolo, c. 1921. Arxiu Nacional de Catalunya
    • Vista panoràmica des de Montjuïc, s/d
  • 3 La Setmana Tràgica (1909) al Paral·lel

    El 1909 Barcelona va viure un dels episodis àlgids de conflictivitat social: la Setmana Tràgica. Entre el 25 de juliol i el 9 d’agost de 1909, les classes populars es van revoltar contra l’ordre de reclutament de soldats per a la guerra de Melilla.

    L’avinguda del Paral·lel es va omplir de barricades i els efectes de la revolta, que també fou anticlerical, es van fer ben visibles. L’església de Santa Madrona, la de Sant Pau i el convent del carrer d’Aldana van ser incendiats. Tots els locals es tancaren, i la via quedà deserta i envaïda per les tropes.

    Acusat d’haver fomentat la revolta, el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc a l’octubre del 1909. Dos mesos després, aquí, al Teatre Apolo, es va interpretar aquest monòleg dedicat a Ferrer i Guàrdia que podeu escoltar a continuació.

    • Càrrega durant la Setmana Tràgica, fotografia de Frederic Ballell, juliol del 1909. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
  • 4 El Café Español i el bar La Tranquilidad durant el pistolerisme

    La Barcelona de principis del segle XX també és la Barcelona del pistolerisme i dels enfrontaments violents entre sindicats i patronal. Els bars i teatres de Paral·lel, en apogeu durant els anys sagnants del pistolerisme, esdevenen espais de trobada d’anarquistes, llibertaris, bohemis, espies, matons a sou...

    Dos focus històrics de reunió de personatges de l’època van ser el Café Español, situat on ara us trobeu, i el bar La Tranquilidad, al número 69 del Paral·lel, al costat de l’actual Teatre Victòria. Salvador Seguí, el Noi del Sucre, assistia sovint a la tertúlia anarquista que se celebrava al Café Español. I al bar La Tranquilidad, que de tranquil no en tenia res, es van tramar moltes manifestacions, vagues i accions revolucionàries de la CNT.

    • Terrassa del Café Español, fotografia de Josep Gaspar, c. 1925. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
    • «En Barcelona hay un café de revolucionarios. ¡Y le llaman La Tranquilidad!», Estampa, any 7, núm. 332, 19 de maig de 1934
    • Vinyeta política «La tranquil·litat del bar». MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre
  • 5 El Teatro Condal i el lerrouxisme

    La influència dels líders polítics en les tertúlies i reunions celebrades als locals del Paral·lel era ben present fins al punt que el republicà andalús Alejandro Lerroux se’l va arribar a conèixer com «l’emperador del Paral·lel» per la seva popularitat entre els assidus a les trobades polítiques del barri. Tot i l’èxit del discurs populista i anticlerical de Lerroux, el republicanisme catalanista va anar guanyant assidus a la ciutat.

    Al Teatro Condal, davant del qual ara us trobeu, es van dur a terme nombrosos actes polítics com el multitudinari debat entre Lluís de Villalobos, representant del lerrouxisme, i el republicà nacionalista Arístides Danyans.

    • Míting al teatre Condal entre el catalanista Danyans i el lerrouxista Villalobos, El Diluvio. Suplemento ilustrado, núm. 41, 12 d’octubre de 1907. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
    • Sortida d’un míting al teatre Condal, El Diluvio. Suplemento ilustrado, núm. 41, 12 d’octubre de 1907. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  • 6 El Teatro Circo OlympiaRepública i Guerra Civil

    Els de la República són els anys d’una primera decadència de l’espectacle al Paral·lel. Tot i això, l’activitat política no cessa en els locals de l’avinguda i espais com el Teatro Circo Olympia, d’enormes dimensions, són ideals per a actes polítics multitudinaris. Durant el període republicà i la Guerra Civil, a l’Olympia tingueren lloc des de demostracions de suport al règim de Primo de Rivera i activitats prèvies a la inauguració de l’Exposició Internacional del 1929 fins a mítings antifeixistes durant la Guerra Civil. Tant l’esquerra com la dreta va trobar a l’Olympia l’escenari adient per adreçar-se al seus seguidors; des de Francesc Macià fins a José María Gil-Robles van pronunciar discursos en aquest teatre grandiós.

    • Barricada al Paral·lel, fotografia de Pérez de Rozas, 19 de juliol de 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
    • Míting de Francesc Macià al Teatro Español amb motiu de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, fotografia de Gabriel Casas i Galobardes, 25-29 de març de 1931. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes
    • Gran míting al Teatro Olympia, fotografia de Pérez de Rozas, 9 d’agost de 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

CCCB Exposicions

CCCB Exposicions