RUTA URBANÍSTICAL’Avinguda Frontera

Durada a peu:
50 minuts
El Paral·lel és una de les avingudes de Barcelona que, com la Diagonal o la Gran Via, sorgeix del projecte d’eixamplament de la ciutat de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà. Des del seu naixement, un seguit de disposicions urbanístiques contradictòries van facilitar l’aparició d’edificacions efímeres i la conversió d’aquest carrer en una densa àrea d’oci i espectacles. D’espai frontera a centre d’oci i d’espectacles, la creació i el desenvolupament urbanístic del Paral·lel constitueixen un exemple del conflicte entre el poder públic i els interessos privats.
Fes la ruta a peuDescarrega’t el PDF

Punts del recorregut

  • 1 El naixement de l’avinguda Paral·lelEl Pla Cerdà

    L’espai que avui ocupa l’avinguda del Paral·lel era, al darrer quart del segle XIX, un territori inhòspit que funcionava al marge de la ciutat de Barcelona. Va ser Ildefons Cerdà qui, en el seu Pla d’eixample de Barcelona, va definir com havia de ser aquell espai fronterer al peu de la muntanya de Montjuïc. Cerdà volia crear una gran avinguda senyorial amb arbres, semblant al que avui és la Diagonal. L’avinguda havia de fer 50 metres d’amplada, una mida que no agradava gens als propietaris dels solars, que veien perjudicats els seus interessos econòmics.

    El 1894 s’inaugurà la urbanització de la via, que durant molts anys es va dir avinguda del Marquès del Duero, nom que conservaria (exceptuant a l’època de la República, en què s’anomenà avinguda de Francesc Layret) fins al 1979, que passà a anomenar-se oficialment avinguda del Paral·lel, denominació que sempre havia estat viva en l’imaginari ciutadà.

    • Vista general de Barcelona, fotografia d’August Brauneck, 1860
    • Carrer del Marquès del Duero, s/d
  • 2 La llei de pòrtics del 1883 i la picaresca popular

    Als baixos de molts edificis de l’avinguda actual encara es poden veure pòrtics, unes edificacions que expliquen per què el Paral·lel es va acabar convertint en un espai d’oci i espectacle. Els propietaris dels primers solars del Paral·lel estaven en contra que l’avinguda tingués una amplada de 50 metres, tal com havia planificat Cerdà. Les negociacions dels propietaris amb l’Ajuntament van acabar amb l’aprovació d’una llei que permetia guanyar 5 metres més al carrer a través de la construcció de pòrtics. Amb tot, els propietaris no es decidien a promoure edificacions amb aquestes característiques. Per aquesta raó, l’Ajuntament va permetre la construcció d’edificacions provisionals sempre que no fossin dedicades a l’habitatge. D’aquesta manera, van proliferar barracons, magatzems, coberts i quioscos on havien d’anar edificis amb porxos. A les imatges podeu veure els models de porxos que hi havia al Paral·lel.

    Aquestes edificacions provisionals, molt majoritàriament, es van dedicar a l’espectacle, per atendre la demanda social d’aquesta oferta cultural per part de les classes populars. Així, van sorgir teatres, cafès concerts i locals d’espectacles de tota mena, un espai de la ciutat molt diferent a la pacífica avinguda que havia ideat Cerdà.

    • Antoni Rovira i Trias. Plànol model núm. 3 del projecte de façana porticada del carrer del Marquès del Duero [Paral·lel], 20 de febrer de 1883. Expedient Obres Públiques-Eix (Q137), exp. V-1366 de l’any 1882. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB).
    • Avinguda del Paral·lel, fotografia d’autor desconegut, c. 1903. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
    • Gran Cinematògraf Paral·lel, fotografia de Lluís Girau Iglesias, s/d. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
  • 3 El primer teatreEl Circo Español Modelo

    On ara hi ha l’Artèria Paral·lel i el Café Espanyol, es va inaugurar, l’any 1892, el primer teatre del Paral·lel, el Circo Español Modelo. La seva edificació significa el desplaçament de l’activitat teatral de Barcelona del centre de la ciutat cap a l’animat Paral·lel. El 1907 es va incendiar i les noves instal·lacions van passar a dir-se Gran Teatro Español.

    Un dels primers gèneres a triomfar en aquest teatre va ser la pantomima. La companyia familiar Onofri, que va arribar a Barcelona des de Marsella, s’hi va establir durant diverses temporades. Al Circo Español també es van celebrar nombrosos mítings polítics. L’espai escènic circular era ideal per crear ambient d’unitat i col·lectivitat.

    • Antic Café i Teatro Español, c. 1900. Col·lecció Jordi Viñas Carabén
    • Gran Café del Circo Español i Saló Arnau, c. 1910- 1920. Col. Thomas / Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (autor desconegut)
    • Companyia Onofri, escena de Juramento fatal. MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre
  • 4 El carrer Nou de la RamblaNegocis de l’espectacle i la prostitució

    No es pot entendre la construcció del Paral·lel sense l’expansió d’una part dels usos del districte V, aquell que a partir del 1927 coneixem com a Barri Xino.El carrer Nou de la Rambla, o Conde del Asalto, segons el nomenclàtor de l’època, és un paradigma de l’oferta d’activitats professionals vinculades amb el món dels escenaris de varietats i els reservats que els acompanyen: acadèmies d’artistes, músics, representants, agències de contractació, modistes, etc., i tota mena de metges i curanderos especialitzats en matèries sexuals. El Carrer Nou i el Barri Xino van acollir molts bordells que eren el final de festa per a molts dels espectadors dels locals del Paral·lel.

    Un local històric situat al número 12 del Nou de la Rambla va ser l’Eden Concert, music-hall obert des de l’any 1886. L’Eden va ser restaurant, sala de teatre, local per ballar, cinema. S’hi va fer teatre, pantomima, prestidigitació... L’any 1935 es va convertir en l’Eden Cinema. El 1987 va intentar tornar a ser music-hall sense gaire èxit. Ara és un pàrquing.

    • Acadèmia artística de Copérnico Oliver El Gordito
    • Agència artística Llobregat i Llurba. Família de Rossend Llurba
    • Acadèmia artística de Copérnico Oliver El Gordito
    • Anuncis de prostíbuls, revista Papitu, núm. 1354, 7 de novembre de 1935. Biblioteca de Catalunya. Barcelona
    • Anunci de l’Eden Concert, revista Papitu, núm. 1270, 19 de juliol de 1933, p. 2. Biblioteca de Catalunya. Barcelona
    • Pluma y lápiz, núm. 132, 1905. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
    • Gabriel Casas i Galobardes, Dancing Eden (o Eden Concert), 1920-1939. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes
  • 5 El Poble SecRaval d’immigració

    La transformació del Paral·lel com una de les àrees principals d’espectacles de la ciutat també va afectar directament el Poble Sec, que fins aleshores havia estat una zona apartada, dedicada al conreu i sota el control militar del castell de Montjuïc.

    Al Poble Sec van anar a parar molts dels immigrants d’arreu de l’Estat espanyol que van arribar a Barcelona a finals de segle XIX i principis del XX per treballar en la construcció o la indústria. El pròsper negoci de l’espectacle del Paral·lel també va donar feina a molta gent. L’edificació i urbanització de Poble Sec es van realitzar de manera desordenada i sense un marc legal gaire definit, fets que expliquen l’estretor dels seus carrers i moltes peculiaritats de la seva trama urbana.

    • Vista de Barcelona, 1858-1862. Col·lecció Jordi Barón Rubí.
    • Barcelona retrospectiva. Poble Sec, c. 1870
    • Barraques sota Miramar, fotografia de Frederic Bordas, s/d. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
  • 6 L’Exposició Internacional del 1929 i la plaça d’Espanya

    L’Exposició Internacional del 1929 va ser una operació a gran escala per projectar la imatge industrial de Barcelona al món i per remodelar la zona de la muntanya de Montjuïc. El Paral·lel no va quedar al marge d’aquesta transformació urbanística i va veure com en un dels seus extrems es construïa la plaça d’Espanya.

    Les obres de l’exposició internacional, que van costar 130 milions de pessetes de l’època, van despertar moltes crítiques entre la població. De les sales i els bars del Paral·lel van sorgir veus de protesta contra el faraònic projecte com aquesta cançó de Carles Saldaña Beu, àlies «Alady», un dels còmics més populars del moment.

    • Plaça d’Espanya, s/d
    • Plaça d’Espanya, s/d

CCCB Exposicions

CCCB Exposicions